AMOR PER LA
MARINERA
Aquesta és la història d'un nen anomenat Jorman Felipe, que des que era a
la panxa de la seva mare li agradava molt la marxa; tot va començar un dia a casa
mentre el seu pare cuinava escoltava una ràdio de Perú i va arribar a l'oïda d’en
Jorman el ritme d'una cançó tocada per una banda; era una marinera. És una
dansa molt tradicional a Perú i reconeguda a nivell mundial; realitzen
concursos a nivell nacional i en Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Un dia va
venir a casa seva el tiet a comentar que havia uns cursos de ball tradicionals
de Perú a la volta de casa i vam decidir preguntar. Tot va ser meravellós, la
mestra encantadora, així que vam començar a assajar. Com tot nen al principi li
va costar molt, va sortir plorant del saló perquè al veure els altres alumnes
que estaven avançats i es veia inferior, però els pares i la mestra li van
donar ànims i li van mostrar suport i dient-li que si a ell li agradava ho
anava aconseguir. Va començar a assajar i alguns passos li costaven ja que la
majoria de passos comencen amb la dreta i jo en ser esquerrà em costava molt,
però això no anava fer impediment per
seguir endavant, ja són 3 anys practicant aquesta dansa i tot esforç té la seva
recompensa el dia 15 d'abril del present any em presenti al concurs de marinera
món realitzat a Madrid i en el meu categoria quedi en tercer lloc, gràcies a
l'esforç dels meus pares i amb l'ajuda dels meus professors vaig poder fer un
bon concurs; només dir-los que si tenen somnis per complir mai descansin fins
aconseguir-ho i espero arribar algun dia ser un gran ballarí i representar al
país de la meva mare, espero que li agradi la meva història salutacions.
Jorman Consuegra
3ª Els Bastoners
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada